Sol i de duel – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (III)

 

 

Xinxan the Cat

 

Competició: Mêlée de consolació (III) – LLMRC 2016

Gènere: Intriga / Negre / Policíac

 

Sol i de duel

 

Els policies Dupond i Dupont comparegueren immediatament al castell de Moulinsart després de rebre la trucada del professor Silvestre Tornasol, el cèlebre científic bondadós, despistat i dur d’orella.

Els cadàvers d’en Tintín i el capità Haddock, estesos al terra, l’un davant de l’altre, presentaven tots dos un orifici de bala al cap. Cadascú tenia a la vora una pistola antiga. El gos Milú corria d’una banda a l’altre udolant neguitós amb les potes tacades dels dos bassals de sang, i de tant en tant bordava com si volgués declarar als agents allò que havia presenciat.

—Sense cap mena de dubte, ha estat un duel— conclogué Dupond.

—Jo encara diria més: ha estat un duel sense cap mena de dubte— replicà Dupont.

El professor Silvestre Tornasol, el cèlebre científic despistat i dur d’orella, d’esquenes, somreia amb una ganyota esfereïdorament diabòlica. Amb la fortuna que rebria de la CIA o la KGB, compraria el castell, un cop el capità Haddock, el propietari, i en Tintín, el seu hereu universal, estaven fora de la circulació. El seu invent, un comprimit d’inducció al suïcidi fàcil de diluir en qualsevol beguda, havia estat un èxit per partida doble.

 

Contrincants: 2; 3; 4

193 paraules

6 thoughts on “Sol i de duel – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (III)

  1. Haig de dividir el meu vot perquè hi ha dos relats que crec mereixedors del premi. D’aquest en destaco la immensa originalitat, com m’ha recordat a la meua infància (o me l’ha destrossat, potser) i el magnífic diàleg molt ben encertat de Dupont i Dupond. No em pensava que en Tornasol fos tan malvat, semblava un tros de pa 😦

    M'agrada

  2. Dono el meu vot a aquest relat, el món Tintín és fascinant i els Dupont divertidissims. Jo encara diria més, els Dupont són divertidissims!!

    M'agrada

  3. PARÀGRAF 2 – LÍNIES 3-4
    “El gos Milú corria d’una banda a (l’altre)…” > L’adjectiu “altre / a” presenta flexió de gènere. Com que el substantiu “banda” a què es refereix és femení, “altra” hauria d’anar també en femení.

    PARÀGRAF 5 – LÍNIA 2
    “…(d’esquenes), somreia amb una ganyota esfereïdorament diabòlica…” > En català l’expressió “d’esquena” es formula en singular, ja que en plural no es considera correcta.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari