Quin Valiente
Eliminatòria: Pre-Qualificació – Anada
Rival: Kuaestor
Linda, l’última esperança
Linda era una preciosa gosseta, blanca com el marbre, molt suau al tacte; un encreuament entre llebrer i esperança. No tindria els tres anys d’edat. Recorria tots els racons de l’asil silenciosa, com levitant. Es deixava acaronar però mai no posseir. Cada tarda assistia al nostre penós exercici de mastegar una xocolata dura i pa també, amb què fèiem temps per baixar-nos en l’últim baixador. Encara que algun de nosaltres faltés a la cita del berenar… Linda sempre va ser fidel. La seva presència augurava el pas final des que un matí d’abril vam veure com entrava a l’habitació d’un enervat senyor d’Alacant i, l’endemà, de la cambra només va sortir Linda, deixant-nos amb la certesa de que… Alacant estava en calma.
Cada nit entro a la meva habitació amb menys ganes, deixant la porta oberta per si de cas les visites. Probablement no l’escolti entrar però la senti. La imaginaré vetllant-me sobre la catifa que la meva filla em va regalar abans de desaparèixer, i somiaré amb aplaudiments. Sóc actor. No sé si hi haurà demà després d’ella, però estic preparat per quan em necessiti com ha passat amb altres… que no són millors que jo.
Tema: Recta final
200 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
El relat ‘Ja quasi ho tenia’ té molta força però voto aquest de Linda… pel gust en els detalls que a més he trobat nombrosos.
M'agradaM'agrada
Em costa decidir en aquest encontre però finalment em decideixo per aquest conte que expressa la recta final de la vida en els avis de la residencia i el presagi de la mort en la gosseta, una esperança per acabar amb el sofriment (si ho he entès bé) de la vida del protagonista.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tots dos pels vostres comentaris.
M'agradaM'agrada