Ser-hi o no ser-hi – JORNADA 7

 

 

Àtoms i Lletres

 

Tema: Plorar

Grup: C

Rival: Black Hole

197 paraules
 

Ser-hi o no ser-hi

 

Obro els ulls però no veig res. M’esvero. On són l’osset i el mòbil d’estrelles? On és la mare? Intento moure’m però només puc separar els llavis. Agafo aire, més aire, tant com puc. Per què no hi ha res? Sento pessigolles desagradables a l’estómac. I jo, encara hi sóc? Crido. Crido molt. Cada cop més fort. No sé on ha anat a parar tot però jo sóc aquí. I com més crido, més segura n’estic.

Es fa la llum, apareixen els cabells rinxolats de la mare. Les seves mans m’alcen del bressol.

-Què et passa, Eva? Si no fa ni vint minuts que has menjat i t’he canviat el bolquer. Hauries de tenir molta son. I si no en tens, jo te’n dono una mica que a mi me’n sobra.

No puc controlar les emocions ni deixar de cridar. Noto l’escalfor, l’olor de la mare i el tacte tou d’una abraçada. Amb l’orella enganxada al pit sento vibrar les notes de la nostra cançó i, a poc a poc, entenc que ja no cal que cridi més, que tot va bé. Em passa la mà pels cabells. Em fa un petó al cap.

Tanco els ulls.