Tot el que volies saber sobre el poder – FINAL

 

 

Àtoms i Lletres

 

Tema: Corona

Eliminatòria: Final

Rival: Illa Sud

196 paraules
 

Tot el que volies saber sobre el poder

 

Hi ha excitació a l’ambient. Avui podria ser el gran dia. El futur de tot un país depèn d’un de nosaltres. Cadascú té el seu codi i qui guanyi l’imposarà.

Estem preparats. Hem nascut per a això. Ens han format amb un únic objectiu. Els d’aquí som de dretes però els d’esquerres són iguals que nosaltres. Quan calgui ens unirem en un sol corrent.

L’excitació es converteix en frenesí. És l’hora de la veritat. L’aparell ens impulsa i comença la nostra carrera. És una cursa a vida o mort, plena d’obstacles i paranys fatals. Hi ha qui diu que el guanyador el decideix la sort però és darwinisme pur: només els que tenen l’ADN adequat sobreviuen. Força, perseverança, passar literalment per sobre dels cadàvers dels rivals. Agafo embranzida impulsant-me sobre els seus caps esberlats. Si abaixo la guàrdia un instant sé que acabaré com ells.

No puc dubtar. Per això, quan percebo que sóc a prop, m’hi llenço de cap. Noto el tacte flonjo de la victòria i sé que cal seguir avançant, ser el primer en travessar la matriu extracel·lular de l’òvul de la reina.

Ens fusionem. En nou mesos naixerà l’hereu de la Corona.

8 thoughts on “Tot el que volies saber sobre el poder – FINAL

  1. Aquesta és una final digne dels dos contendents, dos monstres forjats en la qualitat, la perseverança i esforç en tota la Lliga.
    Un relat perfecte. Però en una final no caben mitges tintes i qualsevol detall, fins i tot el títol, pot ser crucial a l’hora de decantar un vot.
    Per això, considerant que conceptualment la veritable naturalesa del poder és la voluntat de domini més enllà “de passar per sobre els cadàvers del altres” i encara que sincerament voldria que tots dos contrincants us emportéssiu el títol de campió, en aquest cas el meu vot és per el teu contrincant.

    Enhorabona i sort

    M'agrada

  2. Crec que tot i ser la final es pot emetre un vot per cadascú. Juraria que és el primer ús que en faig d’aquesta opció però es que no sóc capaç de decantar-me per un dels relats, els dos són excepcionals.

    M'agrada

  3. Una molt bona lliçó de la força masculina del poder, sí senyor!
    Poc imaginava però, en un pricipi de la lectura, el desenllaç final. Ni que el personatge fos qui “realment” és…algú tan minúsculament poderòs 🙂
    M’agrada la precisió i alhora la subtilesa amb què l’has escrit (m’atreveixo a dir, que en la línia de tots els que has escrit al llarg de la lliga)
    Felicitats, merescut finalista, tens el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari