Grup: D
Rival: Free_will
Foscor traïdora
Els sentits em traeixen. És com si m’agafés per totes bandes i m’esgarrapés els ulls i les orelles, el nas y la pell. M’enteranyina completament i em paralitza el cos, permetent-me, únicament, tremolar.
Sento com s’escola per les meves entranyes i em prem el cor de manera que batega atemorit, com si cada moviment pogués ser l’últim, i fent-ho tant fort que és la principal causa de les tremolors, emetent un lleu terrabastall que es fa sentir alt i clar dins les meves orelles.
La foscor n’és la millor amiga. Les dues m’abracen i fan que els llençols siguin pesants i tibants. També sento la meva respiració, constant i veloç en el meu pit, que puja i baixa sense descans. Segur que hi ha algú rere la porta, sento com sí hi hagués una ombra més fosca que la resta de la negror que em tapa els ulls. Què són aquells cops? Sí, són passes, segur. Les passes infinites d’unes escales que semblen no acabar-se mai.
Intento deixar que la son se m’endugui d’aquest infern de temors, però no puc. Sembla com si les meves parpelles tinguessin cordes que tiben d’elles i no poden estar closes. Tinc por.
Tema: La por
198 paraules
Voto per aquest relat. M’ha agradat com mostra el fet de tenir por, elevant mica amb mica una tensió que et té amb l’ai al cor.
M'agradaM'agrada
M’ agrada aquest relat perque m’ha remogut per dins.
M'agradaM'agrada
Inquietant, captivador, els pèls de punta, “la gallina de piel”. El del teu rival té per a mi els mateixos adjectius, així que voto per un empat.
M'agradaM'agrada
Difícil elecció entre els dos texts. Un fa referència a la por bàsica, amb un text clàssic sobre la foscor de la nit. L’altre a la por introspectiva, la d’un amb sí mateix, amb un text més arriscat i abstracte. Però els dos són igual de correctes en les seves intencions. Per tant, empat i un vot per cadascú.
M'agradaM'agrada
Foscor, por, combinació letal. Angoixa creixent, paralitzant.
Un camí sense retorn a les nostres més recòndites pulsions.
Admirable descripció de la paràlisi que envaeix el protagonista.
Foscor, ombres,….
Un relat llegit a la llum de la pantalla de l’ordinador, en el silenci de la nit, en aquesta hora bruixa inquietant en la que els sorolls i els sentiments s’amplifiquen.
Aquests sentiments, aquestes sensacions que invoquen als nostres oblidats fantasmes, què pitjor que els nostres propis fantasmes?, i que decanten el meu vot en favor d’aquest relat.
M'agradaM'agrada
Anàlisi ortogràfic:
PARÀGRAF 1 – LÍNIA 2
“…el nas (y) la pell.” > Recordem que la conjunció copulativa per excel·lència en català és la “i llatina”.
PARÀGRAF 2 – LÍNIA 3
“…i fent-ho (tant) fort que… > L’adverbi “tant / tan” no s’escriu amb “t” final quan s’anteposa a un adjectiu.
PARÀGRAF 3 – LÍNIA 4
“…sento com (sí) hi hagués…” > El “si” condicional emprat en comparacions no s’accentua
Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.
Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.
M'agradaM'agrada