Formigues – JORNADA 6

 

 

Txisky

 

Grup: C

Rival: Deòmises

 

Formigues

 

Era a punt de morir i no podia evitar somriure. Tot va començar quan era un marrec. Aquell niu de formigues va despertar el seu instint. Primer va començar injectant-hi aigua. Després, un Sant Joan, va col·locar-hi petards. Les formigues fugien espaordides. I ell somreia. Però amb les formigues no en va tenir prou. Treure les ales a les mosques, tallar la cua a les sargantanes, esclafar ratolins, penjar gats dels arbres, esbudellar gossos… era un impuls in crescendo, irrefrenable. Només li faltava experimentar-ho amb humans, però un neguit dins seu li impedia fer el pas. Fins que va trobar un ofici que li permetia fer-ho sense cap remordiment. Es va allistar a l’exèrcit. Res més alliberador que un camp de batalla. Ha saltat de l’avió amb una missió, arrasar amb l’enemic, però alguna cosa ha fallat. El paracaigudes no s’obria, tampoc el d’emergència. S’anava acostat al terra i el pànic s’anava apoderant d’ell. Fins que la distància s’ha anat reduint a una velocitat que s’intensificava i podia veure les cases com si fossin peces d’una maqueta, i les persones… semblaven formigues. Cauria a sobre i les esclafaria. I no ha pogut evitar somriure.

 

Tema: Formigues

194 paraules