Buit, sord i mut – JORNADA 4

 

 

Xinxan the Cat

 

Tema: Absència

Grup: A

Rival: Deòmises

198 paraules
 

Buit, sord i mut

 

La seva marxa em va agafar per sorpresa. Abans, ni m’havia plantejat que una cosa així pogués esdevenir-se.

El dia en què vaig saber que no tornaríem a veure’ns, els meus records en comú s’arremolinaren a l’interior del meu cap, mentre sonava, també al meu cervell, com a banda sonora contínua, una cançó que precisament parlava de records i de tristor.

Recordo la sensació de benestar quan, a casa seva, m’adormia plàcidament mentre la llum del replà s’encenia i apagava a intervals travessant una finestra de vidre translúcid. Recordo les nostres converses interminables, recordo la veneració que sentíem l’un per l’altre.

Un cop em va deixar, vaig quedar-me buit, sord i mut. No vaig vessar ni una llàgrima per la seva absència, tot plegat era massa insuportable i absurd alhora. No en vaig parlar pràcticament amb ningú, com si del que no es parla no existeix.

Malgrat tot, vaig tirar endavant, vaig fer la meva vida i els anys passaren, a partir de certa edat, a velocitat de vertigen.

Ara, després del que sembla una eternitat, puc ficar-me a la pell d’aquell adolescent confós de tretze anys i escriure sense embuts sobre la mort del meu estimat avi.