Xinxan the Cat
Grup: B
Rival: Javert
Caminada nocturna en re menor ostinato segons Judes Iscariot
Fa una hora que camino per la ciutat. No sé amb qui era però els he perdut, potser per sempre. Al meu cap, sona obsessivament una cançoneta de bressol barrejada amb versicles de l’Apocalipsi de Sant Joan. Els meus peus semblen tenir vida pròpia i m’arrosseguen cap al centre. Des de les alçades, veig el paisatge nocturn de fons: les xemeneies de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià, que sembla una hidra enorme de tres caps traient foc i sofre per la boca. El cap està a punt d’esclatar-me. En una cantonada, vomito insectes moribunds i putrefactes, o almenys així m’ho sembla.
Després d’una altra hora caminant, topo amb la façana del Naixement de la Sagrada Família. Totes les figures de pedra cobren vida, com si haguessin estat insuflades d’ànima al seu interior. Els coloms volen cap a mi agressivament i sento trompetes tocades per serafins. Sant Josep i la Mare de Déu m’assenyalen i em mostren el seu fill nounat, un nino de porcellana sense ulls i sense braços.
Desperto esbufegant i amarat de suor, com a les pel·lícules americanes. Què em van donar a la festa d’ahir?
Fa una hora que camino per la ciutat…
Tema: Paisatge urbà nocturn
197 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Em quedo amb les imatges fosques d’aquest relat. M’ha semblat més directe que el seu contendent, i això per al meu gust l’ha fet més interessant. Tot i que valoro les imatges poètiques de l’altre, aquest també en te algunes de molt potents… i fosques. El meu vot per aquest relat.
M'agradaM'agrada
Malgrat -o ben mirat, atès- el desconcert que em provoca aquest relat, començant pel títol, li dono el meu vot.
M’agrada la relació que es forma entre el protagonista i aquesta Barcelona tan onírica que dibuixa l’autor.
I m’agrada, és clar, el final inesperat on es revela que tot plegat és fruit d’alguna substància psicotròpica.
Ara que si l’autor tingués a bé d’explicar-me el títol…
M'agradaM'agrada