Xinxan the Cat
Tema: Càmping
Handicap: Limitació del text a un màxim de 100 paraules.
Grup: A
Rival: Urani
100 paraules
Càmping de segon grau
Per robatori va ser condemnat a tres mesos de càmping, amb família postissa de tres fills malparits i sogra paquidèrmica.
En veure’l arribar amb les seves bermudes ratllades de presidiari, els convictes sodomites, des de la barbacoa de càstig, udolaven convidant-lo a un vis-a-vis a les dutxes.
Suor freda en despertar dins del sac pestilent. Mosquits devorant-lo sense pietat. Per dinar, ensalada russa i sangria repugnant. Tardes interminables de vòlei platja socarrimant-se sota un sol cruel. Nits en blanc torturat pels roncs de la sogra. Va fer acte de contrició: no tornaria a delinquir mai més en un univers paral·lel.
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Tens el meu vot. Els dos relats són força originals però aquest m’ha impactat més.
M'agradaM'agrada
Dos relats molt originals, tots dos destacant les incomoditats del càmping i amb un cert punt d’ironia surrealista.
Molt igualat el duel però voto per aquest, que té un començament espectacular.
M'agradaM'agrada
Ja he tornat a comentar com a Sergi. Bé, tot i que l’organització ja em té controlat, aclareixo per la resta qui sóc.
M'agradaM'agrada
M’he imaginat perfectament totes les “incomoditats” d’aquest suposat càmping-presó 🙂 Un text deliciosament repulsiu. Tens el meu vot!
M'agradaM'agrada
El meu vot per la sogra… vull dir per a en Xinxan. No tornis a fer-ho, no val la pena.
M'agradaM'agrada
Divertit. Tens el meu vot.
M'agradaM'agrada
Voto pel text de Xinxan the Cat
M'agradaM'agrada
El meu vot per aquest càmping… i aquesta barreja de realitat i condemna imaginària…
M'agradaM'agrada
M’ha encantat aquesta condemna! Tens el meu vot! 😀
M'agradaM'agrada
Molt poques paraules per a una història molt gran i ben lligada. Felicitats i vot!
M'agradaM'agrada
L’única vegada que vaig anar de càmping va ser a La Garriga i coses de la vida,portava una tenda preparada per anar al Polo Nord. La qüestió és que va ploure, pel que sembla al Polo no plou, es va inundar la tenda i vaig acabar a una pensió.
Des de llavors m’he convertit en un espectador del esforçats campistes: igual, igual que el que ens descriu en Xinxan.
El meu vot és per ell!
M'agradaM'agrada