La vetlla – JORNADA 10

 

 

Xinxan the Cat

 

Grup: B

Rival: lletraguarit

 

La vetlla

 

Quan era petit, tenia una obsessió malaltissa en què recreava amb tot detall com seria la seva vetlla. S’imaginava estirat a dins del taüt obert, sempre amb el mateix aspecte de nen vestit de primera comunió. Encara que estigués mort, podia veure i sentir encuriosit tot el que s’esdevenia al seu voltant.

S’imaginava tot de gent entrant a la sala de vetlla habilitada a casa seva (aleshores no hi havia els asèptics tanatoris d’avui dia): la seva paquidèrmica tieta Dolors, empastifada de maquillatge i amb les ungles pintades, entrava udolant com una truja i cridant “Pobret meu!”. També hi havia un senyor calb i esquelètic, amb un braçalet negre, que donava el condol als seus pares i els deia allò tan manit de ”qualsevol cosa que necessiteu”.

En el moment de la seva mort real, als noranta anys, va veure un túnel amb una llum intensa al fons; s’hi va endinsar. Tornava a tenir l’aspecte del nen vestit de primera comunió. Al final del túnel hi havia, somrients, la tieta paquidèrmica i el senyor esquelètic. Ell també somreia. El van agafar curosament per depositar-lo en un taüt obert, on romandria en una vetlla eterna i conscient.

 

Tema: “elecció lliure”

196 paraules