La vetlla – JORNADA 10

 

 

Xinxan the Cat

 

Grup: B

Rival: lletraguarit

 

La vetlla

 

Quan era petit, tenia una obsessió malaltissa en què recreava amb tot detall com seria la seva vetlla. S’imaginava estirat a dins del taüt obert, sempre amb el mateix aspecte de nen vestit de primera comunió. Encara que estigués mort, podia veure i sentir encuriosit tot el que s’esdevenia al seu voltant.

S’imaginava tot de gent entrant a la sala de vetlla habilitada a casa seva (aleshores no hi havia els asèptics tanatoris d’avui dia): la seva paquidèrmica tieta Dolors, empastifada de maquillatge i amb les ungles pintades, entrava udolant com una truja i cridant “Pobret meu!”. També hi havia un senyor calb i esquelètic, amb un braçalet negre, que donava el condol als seus pares i els deia allò tan manit de ”qualsevol cosa que necessiteu”.

En el moment de la seva mort real, als noranta anys, va veure un túnel amb una llum intensa al fons; s’hi va endinsar. Tornava a tenir l’aspecte del nen vestit de primera comunió. Al final del túnel hi havia, somrients, la tieta paquidèrmica i el senyor esquelètic. Ell també somreia. El van agafar curosament per depositar-lo en un taüt obert, on romandria en una vetlla eterna i conscient.

 

Tema: “elecció lliure”

196 paraules

 

Anuncis

7 thoughts on “La vetlla – JORNADA 10

  1. Enhorabona als dos contendents pels seus relats
    Aquest ha estat el meu preferit però davant la incertesa de qui ha estat el contendents local donaré un vot a cadascun dels dos contendents

    M'agrada

  2. El tema de la mort i els seus escenaris, sempre resulta pertorbador. Però en aquest relat l’autor ha sabut explicar-nos un traspàs amb el punt just d’ironia i humor per acabar fent un text que em sembla més rodó i més àgil que el del seu contrincant.
    Felicitats, tens el meu vot 🙂

    M'agrada

  3. Quina atmosfera més ben trobada, entre mística i fúnebre. L’altre contendent també l’ha aconseguida, però el darrer paràgraf d’aquest text és el colofó d’allò que se’ns havia presentat. Encara que no es cregui en el més enllà, arriba a fregar-nos la fibra…

    d.

    M'agrada

  4. PARÀGRAF 2 – LÍNIA 7
    “…els deia allò tan (manit) de xxx…” > “Manir” i el seu participi adjectivat “manido” són expressions pròpies del castellà que no tenen traducció directa en català. Opcions autòctones per expressar la mateixa idea serien “allò tan suat” o “allò tan gastat”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s