Miralls màgics en segona persona del singular – 1/4 DE FINAL (ANADA)

 

 

Xinxan the Cat

 

Tema: Mirall

Eliminatòria: 1/4 de Final – Anada

Rival: Cul-de-sac

200 paraules
 

Miralls màgics en segona persona del singular

 

Despertes d’una son profunda. T’aixeques, i com un autòmat, vas de cap al lavabo. Al passadís, una foscor aterridora. Després d’orinar, passes davant del mirall i t’esparvera la imatge projectada. No veus qui creies ser, un jove ben plantat, sinó una anciana decrèpita, esdentegada i esquelètica. Et convences a tu mateix que es tracta d’un malson i et tornes al llit, on caus adormit.

Despertes d’una son profunda. Ets en una cel·la. T’han torturat. Un frare franciscà hi entra i et diu que si confesses la teva heretgia monstruosa i te’n penedeixes, et salvaràs de morir a la foguera. Ets la vella decrèpita i t’acusen de bruixeria, conclous. En un toll d’aigua al terra veus reflectit una mena de puzzle amb imatges difuses de diverses persones. T’adones que es tracta de les teves vides anteriors i futures, i que totes elles s’esdevenen simultàniament. Decideixes no confessar, no obriràs la boca, prefereixes morir cremada i passar a una vida millor.

Despertes d’una son profunda. Ara saps que t’has equivocat, que qui va morir a la foguera era el jove ben plantat. Tens noranta anys, ets la vella esquelètica, tens un espòs fastigosament malparit, i mentre plores, et cagues en tot plegat.