Prêt à tromper (una història increïblement verídica) – 1/4 DE FINAL

 

 

Xinxan the Cat

 

Eliminatòria: 1/4 de Final – Anada

Rival: Illa Sud

 

Prêt à tromper (una història increïblement verídica)

 

El termini per lliurar el macrorelat s’apropava perillosament. En François només n’havia escrit dues-centes pàgines. Sentia com si un minúscul ésser maligne li devorés els budells des de dins: sabia perfectament que en cas d’incompareixença, la “Ligue des MacroRelatiers” arruïnaria la seva reputació.

Agafà paper i ploma amb decisió. Posseït sobtadament per un esperit creador, va escriure durant tota la nit les quaranta pàgines que mancaven. Somrigué amb satisfacció egòlatra: estava segur que el seu rival de duel literari no hauria pogut crear una obra tan polièdricament perfecta. L’endemà, portaria el plec al lloc convingut.

Al cap de vuit dies, un lacai vestit d’incògnit li va lliurar un paquet que contenia una perruca d’home. Era blanca: havia guanyat el seu enfrontament. Duia tres llacets, la qual cosa significava que havia d’enviar el proper relat en tres setmanes. Va celebrar la victòria ensumant rapè.

Monsieur David Argentier, pseudocreador de la inexistent “Ligue des MacroRelatiers” somreia amb satisfacció maquiavèl·lica mentre preparava una nova tramesa de macrorelats escrits pels ingenus participants. El negoci era rodó: les obres s’imprimien clandestinament al soterrani del seu palau rococó i després es venien per tot França. Tots els llibres anaven signats amb el pseudònim de Jacques Mêlée.

 

Tema: Creació literària

200 paraules

 

5 thoughts on “Prêt à tromper (una història increïblement verídica) – 1/4 DE FINAL

  1. En aquest primer duel, he decidit repartir el vot per tal de reconèixer la brillantor de tots dos lectors.

    Aquest prêt a tromper construeix un acudit metaliterari sobre la pròpia lliga de microrelataires. Un divertimento que potser no està tècnicament tan ben traçat com el del seu rival però que ens arrenca un somriure fresc.

    M'agrada

Deixa un comentari