Xinxan the Cat
Grup: B
Rival: lletraguarit
Raó per viure, raó per escriure
…friso per tornar-te a veure, Dolors, i tenir el privilegi de tocar el teu cos de deessa, ensumar la teva olor de femella en zel i assaborir tots els racons de la teva pell.
No triguis a contestar, amor meu, no sé si podré suportar l’espera
Teu
Guillem
Un cop va signar la carta i la va introduir a dins del sobre, va decidir que aniria a correus a enviar-la després que llegís l’escrit de la Montserrat, rebut aquell mateix dia.
Estimat Guillem:
No sé quan em deixaran tornar-te a veure, a vegades embogeixo de pensar que si algun dia faltessis…
Va deixar de llegir la carta per obrir la que el dia anterior havia rebut de l’Estefania. Li venia més de gust.
En Guillem sabia que encara que estigués enganyant senyores internades en centres psiquiàtrics, feia una obra de caritat donant-los a totes una raó per viure.
No era conscient, però, que aquelles cartes no arribaven mai a ningú perquè aquelles dones simplement no existien, ni tampoc era conscient que les contestacions se les escrivia i enviava ell mateix. Als setanta anys i completament sol al món, aquells moments d’alienació eren la seva raó per viure.
Tema: Cartes d’amor
197 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Voto per aquest relat, una història amb un munt de giravolts narratius que t’obliga a rellegir el text per gaudir-lo completament.
M'agradaM'agrada
Tot i que haguera substituit l’explicació final per alguna insinuació, deixant així a la imaginació del lector el desenllaç del relat, m’ha agradat eixe anar desmuntant opcions i per això vote aquest relat.
M'agradaM'agrada
El meu vot per aquest relat per dibuixar de forma mig humorística, mig sàdica, un escenari apocalíptic. I també per l’elegància amb què s’ha executat el doble tirabuixó del gir final.
M'agradaM'agrada
Aquest és el relat que més n’ha agradat dels dos, m’agrada els girs que va donant el relat i el final ple de bogeria, una història d’amor romàntic diferent. El meu vot és per aquesta història.
M'agradaM'agrada
La transmutació d’un iaio-flauta que va deixar d’anar a veure les obres pels carrers de la seva ciutat, en un ” viejo-verde” a la recerca dels temps perdut.
Dramàtic que això li passi al setanta anys, fet que posa de manifest que en plena joventut, més enllà dels viatges en vies de desaparició del Immserso, la retallada de les pensions l’hagi abocat a escriure.
El seu contendent no es queda curt, i és curiosa la contraposició entre la fi de l’escriptura en un món digitalitzat o transhumanitzat, i la seva necessitat com a placebo de la soledat.
En aquest cas em decanto per l’empat!
M'agradaM'agrada
Uf! Voto per aquest text. Encara que li trobo a falta un pèl més de literatura en el darrer paràgraf, la història és bonica i colpidora.
M'agradaM'agrada
El meu vot per a aquest relat que és ple de raons per viure i escriure, o viure escrivint, per què no?
d.
M'agradaM'agrada
realitat, ficció, sang blava, constel.lacions familiars, somnis d’una nit d’estiu. Ho he vist tot en aquest text. Trastocat he queda’t!!! 1 vot per aquest microrelat
M'agradaM'agrada