Xinxan the Cat
Fase competitiva: Mêlée de Repesca – LLMRC 2016
Tema: Supervivència
Supervivència extrema
En Cesc i en Paco, amics des de la infantesa, jeien enmig del desert. Les provisions s’havien acabat, fins i tot l’aigua. La situació era crítica i sabien que ningú no faria res per ells.
“O ell o jo”, va pensar en Cesc. Se’n va penedir immediatament. Aquella idea ignominiosa també havia passat fugaçment per la ment d’en Paco, i també l’havia descartat de seguida. La seva amistat prevalia per sobre d’aquella monstruositat.
L’endemà, en Cesc s’ho va repensar. Total, si no ho fes, moririen tots dos. A més, hi havia l’altre tema. Va degollar el seu amic mentre dormia. Va beure la seva sang i va menjar la seva carn. Aplaudiments de fons i crits eufòrics de la presentadora, la Merche Milú, a milers de kilòmetres de distància. L’helicòpter de rescat arribaria de seguida i en Cesc seria transportat al plató de televisió, on rebria el gran premi del programa “Supervivència Xtreme”.
La setmana següent, enmig d’una gran expectació, en Cesc entrà en una habitació penombrosa, on l’esperaven deu familiars del difunt Paco, tots emmascarats i esgrimint bats de beisbol. L’estrena a televisió de “Pena de Mort Xpress” va ser un èxit absolut.
194 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Dono un vot a un relat que porta a l’extrem la cruesa dels realities i que capta a la perfecció la crueltat passada pel sedàs de la indiferència que vomiten els nostres televisors.
M'agradaM'agrada
Xvot ha efectuat un vot al teu compte. Curiosament divertit. La torna de la vida el present no la coneix.
M'agradaM'agrada
M’agrada perquè la realitat en uns anys pot superar la ficció d’una manera esfereïdora.
M'agradaM'agrada
El meu vot per aquest relat, molt en la línea de “la noche de las bestias: anarchy”.
M'agradaM'agrada
Deixo el meu vot a aquesta al·legoria televisiva quevreflecteix com n’és, de morbosa, la gent
d.
M'agradaM'agrada
M’agrada, trist però quasi real….
M'agradaM'agrada
Voto, en segona ronda, per aquesta “supervivència extrema” pel seu final inesperat i el seu to satíric: un relat àcid que més que somriure, et fa fer una ganyota.
M'agradaM'agrada
Monument a l’estupidesa humana. Voto per la crítica d’aquest micro sobre les televisions que perpetren aquests programes. Difícil elecció però.
M'agradaM'agrada