Tema: Naus espacials
Eliminatòria: Semifinals – Tornada
Rival: Xinxan the Cat
200 paraules
Selfie
Neixes envoltat de misteri. Però encara no ho perceps. Al principi només vas ordenant la teva matèria de forma inconscient. Uns quarks aquí, uns electrons allà. I un dia sents una mena de pessigolleig: és la vida! Encara no entens què és però les sensacions són cada cop més intenses.
No és fins molt més tard que arriba l’autoconsciència. Hi ha parts de tu que han desenvolupat intel·ligència i comencen a explorar el seu entorn: et comencen a explorar a tu. I, d’aquesta manera, et permeten conèixer-te; saber qui ets, qui vas ser, qui seràs, per què vas néixer. Formulen moltes teories absurdes, alguna de ben encaminada. I no saps per què però t’agrada. Potser perquè elles són la manera que tens de saber més coses de tu mateix: de les teves lluminoses estrelles i de la teva matèria fosca. Però sobretot d’aquestes parts autoconscients, que han desenvolupat una rica psicologia emocional.
Per això un dia, quan llencen una nau cap als teus límits, t’emociones com ho farien elles. Des dels teus confins, la càmera gira cap a tu, retratant bona part de la teva immensitat. Has trobat, gràcies a aquests éssers minúsculs, la manera de fer-te una selfie.
Tens el meu vot!
(Però encara no estàs acabat, Xinxan!)
M'agradaM'agrada
El meu vot és per aquest relat.
I coincideixo en tota la resta amb Microrelataire!
M'agradaM'agrada
Un punt de vista molt original i una gran precisió en les paraules escollides.
El meu vot per aquesta autofoto que ha claudicat al terme anglès selfie jejeje
M'agradaM'agrada
Un relat impecable en la seua redacció. Amb bon ritme. Tot i això em decante per un empat per premiar també el toc d’ironia i humilitat del teu rival.
M'agradaM'agrada